Viure en diferit

Ahir hi va haver partit del barça.  I quin partit. Noranta minuts de tensió, de patiment continu; De sentir primer que la remontada era possible, després de sentir gel amb el gol dels visitants i finalment...Bé, finalment l'explosió d'emocions que és aconseguir l'inesperat, l'impossible...

Aquests dies tornaran a passar el partit per la televisió, segur. Un bon moment per a recrear-se amb la gran victòria que dóna la tranquil·litat de saber el resultat d'avançat.

I pensava que aquesta segona manera de mirar els partits és una molt bona metàfora de com vivim la vida moltes (massa) vegades.

Rebaixar la intensitat (la inseguretat i el neguit) de la vida  a costa de renunciar a viure el que la vida et proposa viure  (una emoció que fa mal, un trencament de parella, un canvi de feina...) i cercar una tranquil·litat en pro de mirar cap a un altre cantó per tal de no escoltar els reptes que la vida ens proposa; Una tranquil·litat que és falsa  perquè té més a veure amb l'anestèsia que amb una pau conscient.

Renunciar a escoltar el que un necessita en cada moment (i la desagradable situació d’incertesa  o incomoditat que això comporta) és talment com mirar un partit de futbol que ja saps com acabarà: és un viure la vida sense viure-la.

La prova que així ho estem fent és certa pèrdua d’energia vital, certa pèrdua de vivesa, certa mirada perduda. La prova és certa resignació i la prova son certes frases: "la vida és així", "És el que toca" o "qui dia passa any empeny". La prova és la sensació que un no viu una vida sinó que interpreta el paper que sent que ha de seguir. El regal (petit) és evitar el buit, el dubte i les contradiccions; La penyora, la renúncia a viure. La mort en vida.

Coneixa't a tu mateix

Era conegut en el temps de la Grècia clàssica, l'oracle de Delfos. Un santuari consagrat al Déu Apol·lo i en el qual, una sacerdotessa  proclamava oracles i profecies a tot aquell que l'anés a veure. Rebia a gent d'arreu del món. Era un espai molt respectat, que va ser considerat el centre del món per a moltes generacions. Diuen que en el vestíbul del temple hi havia inscrita la frase: "Coneixa't a tu mateix".

Coneixa’t a tu mateix? Què vol dir? Per a mi aquesta frase, any darrera any, agafa més importància i configura el que per a mi és el gran repte: respondre a la pregunta ¿Qui sóc jo? Una pregunta profunda, molt profunda. I que com totes les grans preguntes, esdevé molt incòmode, desmuntant molt dels fonaments de la nostra societat actual.

Qui sóc jo? Més enllà de les robes que m’he anar posant al llarg del camí, dels deures que m’he imposat, més enllà d’aquell que crec que he de ser...Del que els altres esperen de mi. Qui sóc jo realment?

Com puc viure la meva vida si no vaig aprenent a contestar poc a poc aquesta pregunta? Quines són les meves particularitats? Les meves passions? I les meves virtuts? De quin peu coixejo? Quins son, per tant, els meus reptes?

Vivim normalment d’esquenes a nosaltres mateixos intentant encaixar en un motlle, en un estil de vida, que moltes vegades ens repela doncs no és el nostre. Quina és la feina que vull? Està molt allunyada de la que tinc ara? I si escolto com sóc, quina és la meva forma ideal d’estar en parella? I emocionalment? Em respecto certs aspectes del meu tarannà als que em són impossibles de renunciar si no vull ser un altra? Quanta energia inverteixo en contenir-me?

"Coneixa’t a tu mateix". I la frase va obrint noves possibilitats que tenen a veure més amb el “crear” la vida que vull que no pas en “encaixar” a la vida que m’he cregut que he de seguir.  El gran repte? Sostenir la gran por  i la soledat que és atrevir-se a ser un mateix.  Atrevir-se a mirar-se un mateix sense apartar la mirada davant de cap aspecte de nosaltres. L'altra camí ja l'hem fet durant molt temps: creure que  no és bo ser qui sóc.

·3a formació de desenvolupament humà "Gestalt i natura"

Molt contents d'oferir-vos aquest curs de cara a l'any que ve

Quin personatge m'he creat?

Comencem amb un conte:

 Expliquen que un dia, en un indret llunyà, hi va haver un hort abundant i perfecte: Hi havia totes les hortalisses conegudes amb la seva millor versió i perfecció. I el pagès que el treballava n’estava orgullós.

Un dia (no em demaneu com) va sortir una ceba d’un color mai vist. En realitat era una ceba transparent que irradiava el color que projectava una gran pedra preciosa que hi havia en el seu cor. El pagès però això últim no es va aturar a mirar-ho nerviós com estava per aquella ceba que desentonava enmig de la perfecció del seu hort. I va decidir desfer.se’n. Primer de tot va tirar verí per les males herbes a veure si es moria.

La ceba, va estar a punt de morir i, adonant-se del perill que corria va decidir canviar i convertir-se en una ceba convencional i que no desentonés en aquell hort. I va començar a produir capes per tal de donar una aparença molt més opaca i normal. Aquestes capes, que li van salvar la vida, la van deixar molt més desconnectada del seu cor i l’essència  de la pedra preciosa que hi havia a l'interior.

(Conte d’autor desconegut)

El jo social: la capa externa de la ceba

. Imaginem-nos talment com una ceba. Cadascuna de les seves capes representen les diferents cuirasses i bloquejos que de petits ens hem anat posant per tal d’amagar aquell que realment som ( d’alguna manera hem sentit que això ens permetia sobreviure dins el nostre ambient particular tal i com ho va fer la ceba del conte) amb les seves diferents capes. El procés d’autoconeixement el podríem definir com un anar traient aquestes capes. . I la més externa fa referència a la capa social; Com m’he mostrat jo de cara enfora per tal de ser estimat; En quin personatge m’he convertit?

Posar consciència en la continua frustració i l’immens dolor  que representa per a mi “haver de ser” de certa manera per a ser estimat, ajudarà a estovar la capa perquè en algun moment pugui caure ;  I així, l’actitud neuròtica s’il·lumina per la consciència i la obertura del dolor que aquesta aporta.

I aquí es comença a marcar la gran ruta a seguir durant la vida; Del meu personatge a la meva essència. I talment com una balança, la pèrdua de pes d’una implica la major importància de l’altra. A mesura que aprofundeixo en la meva essència, el meu personatge va perdent la màscara (és a dir, la necessitat d’ aparentar quelcom).I en aquest camí, es deixa entreveure una pregunta. “Qui sóc jo”? . Una pregunta que només es pot respondre començant a  contestant-ne una altra: “Qui no sóc jo”?.

Molt contents d'oferir-vos aquesta formació per a tot el curs vinent:

Pròxim taller: Gestalt i natura

Et proposem un cap de setmana diferent, on puguis aturar-te, descansar i connectar amb tu i amb la natura.

Dos dies en els que et farem propostes per poder aprendre de tu i la teva vida a partir dels quatre elements bàsics: aire, aigua, terra i foc,  connectant amb la seva senzillesa i amb  l’acceptació del teu moment present.

La natura ens mou, ens integra,  ens fa parar, descansar, ens confronta.....

La relació amb la resta de les persones del grup acabarà de conformar el que t’enduràs d’un  taller que esperem, t’ajudi a   expressar  i a  agafar impuls cap a una millor qualitat de vida. .

Quan:

Dissabte 11 de Juliol  (comencem a les 10 del matí)i Diumenge 12   (fins després de dinar)

On:

Can Feliu  (Espinelves)  http://www.montsenymusic.com

Preu:

 180  € (Inclou dinar i sopar de dissabte i esmorzar i dinar de diumenge).

Preinscripció: 50 €

Contacte:    LA PEDRA GESTALT 

Rubén López:      TL 605 16 41 88. Terapeuta Gestalt. Naturopata. Dietista. Practiccioner en programació neurolingüística. Màster en teràpia breu estratègica. Format en psicologia integrativa per l’institut SAT (dirigit pel doctor Claudio Naranjo).

Josep Maria Casassas:  TL 629527779. Terapeuta Gestalt i llicenciat en Filosofia

Curs de desenvolupament humà i teràpia Gestalt

Perquè oferim aquest curs:

Es pretén obrir un espai mensual on puguis mirar cara a cara la teva vida i la teva actitud davant d’ella. I així puguis posar una veritable consciència en el que el teu cos està sentint en cada moment, els pensaments que tens incorporats des de fa anys i que no t’ajuden a ser feliç i totes aquelles parts genuïnes de tu mateix que tens reprimides i que amagues darrera aquell qui “hauries” de ser...

 Serà un espai on et puguis  expressar, i a partir d’aquí, agafar l’impuls per tal d’aconseguir una millor qualitat de vida i et puguis responsabilitzar dels teus desitjos, emocions i decisions.

I tot això ho farem en grup. Encara que costi, és molt important poder mostrar-se davant un grup. Estem massa acostumats a “rentar la roba bruta a casa” i aquesta actitud sovint ens aïlla i no ens permet mostrar-nos tal i com som davant els altres i al món. El simple fet d’obrir-se davant un grup ja és sanador per a moltes persones.

 El curs constarà d’una part teòrica i l’altra vivencial (recursos teatrals, visualitzacions, música i el contacte amb la natura)

A qui va dirigit:

A totes aquelles persones que estiguin obertes en el procés de l’autoconeixament i vulguin concretar passos de millora reals en aspectes general o concrets, interns o externs.

Com:

Sis dissabtes (de Gener a Juny): De 10 a 14 del migdia i de 4 a 8 de la tarda.

Programació:

.Gener: “Quin personatge m’he creat?”

 -En aquest taller explorarem com és aquesta màscara que m’he creat des de petita i que em condiciona sense saber-ho.

.Febrer: ”Quines son les frases que m’acompanyen?”.

-El nostre cervell és com un disc dur que emmagatzema frases de com hauríem o tindríem de ser. En aquest taller explorarem quines d’aquestes idees me les he empassat sense decidir si les vull i, per tant, quines vull canviar per tal de fer la meva vida més saludable.

.Març: ”La ombra i les polaritats”

-Aprofundirem en aquesta sessió en tota aquella parcel·la de mi mateix a la que fa temps que renuncio per haver-la jutjat com a dolenta (ombra). I que tant necessito per a viure plenament. “No és mirant a la llum que un es torna lluminós, sinó endinsant-se a la foscor”.Carl G.Jung

.Abril: ”I jo, què necessito?”

 En aquest taller monogràfic podràs posar consciència en com et relaciones tu amb les teves necessitats i quins son els motius pels que fins ara l’has relegat a un lloc secundari

.Maig:”Jo i el món: els meus límits”.

Una vegada sé el que necessito, és imprescindible saber gestionar bé la relació entre allò que necessito del entorn  i allò que ja no necessito i em fa nosa .Saber dir un “si” i un “no” ferm és imprescindible per afirmar-nos i netejar la nostra vida de tot allò que ens fa nosa.

.Juny:”Experimentant amb la natura; Aquí i ara”

Després de sis mesos d’autoconeixament i consciencia ,ens obrirem a experimentar amb la natura com a manera d’integrar tot allò après. Aquest taller també servirà per fer un tancament.

Qui:

Rubén López:

Terapeuta Gestalt. Naturòpata. Nutricionista. Practiccioner en programació neurolingüística. Màster en teràpia breu estratègica. Format en psicologia integrativa per l’institut SAT (dirigit pel doctor Claudio Naranjo).

Josep Maria Casassas:

Terapeuta Gestalt i llicenciat en Filosofia.

Preu i inscripció:

 El preu global del taller és de 420 € (70 € al mes). En cas que no es faci complert, 80 € per taller.

Places limitades. El curs està dissenyat per fer un procés de sis mesos encara que, si queden places lliures, alguns dels taller es podran fer individualment.

Inscripcions: Abans del 15 de Gener amb el paga i senyal del primer taller (70 €).En cas que es faci un sol taller, demanarem una paga i senyal de 25 €.

Quan i on:

-Barcelona: Centre “Estar bé”  (Vallcarca), Avinguda República Argentina nº 167

 Dissabtes: 24 gener, 14 febrer, 21 març, 18 abril, 23 maig,13 juny

-Vic:  Centre “Totsans”. Mas forn La Cabra s/n

Dissabtes: 31 gener, 21 febrer, 28 març, 25 abril, 30 maig,20 juny