Era conegut en el
temps de la Grècia clàssica, l'oracle de Delfos. Un santuari consagrat al Déu
Apol·lo i en el qual, una sacerdotessa proclamava oracles i profecies a
tot aquell que l'anés a veure. Rebia a gent d'arreu del món. Era un espai molt respectat, que va ser considerat
el centre del món per a moltes generacions. Diuen que en el vestíbul del temple
hi havia inscrita la frase: "Coneixa't a tu mateix".
Coneixa’t a tu mateix? Què vol
dir? Per a mi aquesta frase, any darrera any, agafa més importància i configura el que per a mi és el gran repte: respondre a la pregunta ¿Qui sóc jo? Una
pregunta profunda, molt profunda. I que com totes les grans preguntes, esdevé molt
incòmode, desmuntant molt dels fonaments de la nostra societat actual.
Qui sóc jo? Més enllà de les
robes que m’he anar posant al llarg del camí, dels deures que m’he imposat, més
enllà d’aquell que crec que he de ser...Del que els altres esperen de mi. Qui sóc jo realment?
Com puc viure la meva vida si no
vaig aprenent a contestar poc a poc aquesta pregunta? Quines són les meves
particularitats? Les meves passions? I les meves virtuts? De quin peu coixejo?
Quins son, per tant, els meus reptes?
Vivim normalment d’esquenes a
nosaltres mateixos intentant encaixar en un motlle, en un estil de vida, que
moltes vegades ens repela doncs no és el nostre. Quina és la feina que vull?
Està molt allunyada de la que tinc ara? I si escolto com sóc, quina és la meva
forma ideal d’estar en parella? I emocionalment? Em respecto certs aspectes del
meu tarannà als que em són impossibles de renunciar si no vull ser un altra? Quanta energia inverteixo en contenir-me?
"Coneixa’t a tu mateix". I la frase
va obrint noves possibilitats que tenen a veure més amb el “crear” la vida que
vull que no pas en “encaixar” a la vida que m’he cregut que he de seguir. El gran repte? Sostenir la gran por i la soledat que és atrevir-se a ser un
mateix. Atrevir-se a mirar-se un mateix sense apartar la mirada davant de cap aspecte de nosaltres. L'altra camí ja l'hem fet durant molt temps: creure que no és bo ser qui sóc.


No hay comentarios:
Publicar un comentario