Qui sempres somriu és com un fantasma...i qui sempre està trist, és un pou de porqueria. Vaig escoltar aquesta frase no fa massa i vaig pensar que hi havia molta veritat en ella. Per a mi, un dels símptomes de la salut emocional és disposar d'una gran varietat de sentiments i ser capaç de passar de l'un a l'altra segons el que ens demana el cos. Si em sento trist però no sóc capaç d'expressar-ho (o ni tan sols sentir-ho) tindré un problema tan gran com si sempre estic engabiat en la meva tristesa i no sóc capaç de valorar i expressar tota l'alegria que hi ha al meu voltant; Seré talment com un robot atrapat en la meva armadura...Les meves respostes seran les mateixes en les situacions més diverses.
L'arc de st Martí és una perla de la natura, Talment apareix com per art de màgia. I, curiosament, per tal de que apareixi son necessaris dos factors: la combinació del sol i la pluja. Una gran veritat aquesta que ens mostra un fet que també passa en el nostre procés emocional; Hi ha certes perles del nostre interior que només sortiran després d'haver d'haver estat capaços de transitar i combinar dos sentiments tan aparentment oposats com poden ser la tristesa i el plor (pluja), d'una banda, i l'alegria més profunda i sincera (sol), per l'altra. Només amb sol o només amb pluja, mai hauria sortit l'arc de Sant Martí...
Sempre m'han agradat les arrugues a la cara...És com que siguin el posit de moltes vivències internes d'anys i anys. La carta de presentació que assegura que una persona ha modulat la cara per riure (quan vol riure), plorar (quan en té necessitat), espantar-se (quan té por)...
L'arc de st Martí és una perla de la natura, Talment apareix com per art de màgia. I, curiosament, per tal de que apareixi son necessaris dos factors: la combinació del sol i la pluja. Una gran veritat aquesta que ens mostra un fet que també passa en el nostre procés emocional; Hi ha certes perles del nostre interior que només sortiran després d'haver d'haver estat capaços de transitar i combinar dos sentiments tan aparentment oposats com poden ser la tristesa i el plor (pluja), d'una banda, i l'alegria més profunda i sincera (sol), per l'altra. Només amb sol o només amb pluja, mai hauria sortit l'arc de Sant Martí...
Sempre m'han agradat les arrugues a la cara...És com que siguin el posit de moltes vivències internes d'anys i anys. La carta de presentació que assegura que una persona ha modulat la cara per riure (quan vol riure), plorar (quan en té necessitat), espantar-se (quan té por)...
No hay comentarios:
Publicar un comentario