És alliberador i
sanador el fet d'anar-se adonant de quines son les frases que dirigeixen les
nostres vides des de petits; Són frases que ens les vam empassar
inconscientment sense ni tan sols mastegar-les. Sense ni tan sols decidir si
volíem que dirigissin les nostres vides i els nostres actes.
Posar
consciència en aquestes frases que portem a la motxilla personal ens ajuda a
poder decidir si les volem continuar carregant o adonar-nos que si volem, les volem canviar per altres.
Poden ser frases
directes i contundents: "desconfia dels altres", "els homes no
ploren", "ets tonta", "mai seràs res". Moltes vegades
no se'ns han dit així directament però amb la nostra intel·ligència de nen, les
hem adaptat per sobreviure a un món que just comencem a construir; Per exemple,
si jo mai he vist els meus pares despullats, en deduiré d'això cert rebuig,
certa vergonya amb tot allò relacionat amb el cos i el sexe.
Altres
vegades, les frases que hem carregat semblen bones i no ens adonem del gran parany
que comporten. Posaré un exemple; hi ha molta gent que ha crescut amb la directriu
(la frase amagada) de "tu pots amb tot" o "treu-te les castanyes
del foc tu sol". I aquestes frases que segurament han ajudat a sobreviure
en una època complicada de la vida, ens limitaran més tard, doncs és molt fàcil
que ens converteixin amb persones rigides i aïllades, amb por a demanar i
delegar; Persones que els costa demanar ajuda i deixar-se caure en braços
d'algú altra. I quan necessari és, en algun moment de la nostra vida poder fer
això... Aturar la lluita, la cursa sense fi i dir “estic cansat, ja no puc més”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario