El bon nen; La bona nena...

Segurament aquesta ha estat una  de les lloses més pesants per a moltes persones de la nostra cultura. Una de les presons més severes (doncs les presons més severes son les que estan fetes amb barrots d'or) que han empresonat a més éssers lliures i autèntics: la cara de bon nen; La cara de bona nena.

Quantes sortides i expressions espontànies s'han   reprimit per no encaixar en la imatge d'aquest personatge mendicant d'amor. Quantes emocions d'un mateix s'han anul.lat per  no estar en sintonia amb aquests ulls blaus...

Les persones que n'han pogut sortir son les persones que han arribat a quasi ofegar-se amb la pudor de resclusit  i el poc aire de la cel.la del bon nen. I que, després d'haver tastat l'infern de la falta de llibertat que és  sempre complaure als altres, s'han adonat que aquesta mirada angelical els va començar fa molts i molts anys, en algun moment que algú els va fer creure que aquesta careta tendra era l'únic camí per  a ser estimat. 

Amb el temps, els més afortunats, han pogut alliberar-se d'aquesta màscara i han estat capaços de treure al record expressions genuines d'ells mateixos: el dir "no", el pirata que  hi ha en cadascú i l'animal salvatge.

Diuen que aquesta nit (solstici d'estiu i lluna plena) és un bon moment per agafar dos papers; Escriure en un tot allò que ja no  volem a la nostra vida i en l'altra, tot allò que es volem i que no tenim. Després de fer-ho, deixar-los cremar a la gran foguera de St.Joan. És un espai-temps simbòlic destinat  a fer una cosa que, per altra banda, és important de fer freqüentment en la vida de cadascú.
 Què estic fent que ja no vull fer? Quina relació  mantinc tot i sentir que ja no em convé? Quins hàbits de la meva vida sento que ja no em fan bé? I per altra banda...¿Què vull de nou a la meva vida? Amb què tinc ganes de destinar la meva força i energia? Quina hàbits nous sento que em faran bé?

Aquest és un petit exemple de petits rituals que ens ajuden a anar-nos recol.locant i ajustant la vida a allò que volem. I evitar així ser un simple tronc de fusta que es deixa mouire inconscient i impotent per la gran corrent de la vida...O simplement, tancar portes per poder-ne obrir d'altres...