En qüestió de dos mesos, he deixat, poc a
poc, de mirar la tv. No ha estat una decisió premeditada sinó que durant les
últimes setmanes, cada vegada que hauria pogut mirar-la, he tingut algun vídeo
que m’ha interessat més via internet.
I aquest fet que en si mateix és ben
normal, he pensat que representava un símbol del que, per a mi, és la actitud
de neteja constant en la vida d’un.
Fa uns quants anys m’enfadava quan algú em
deia que no mirava les notícies de la tv perquè tot eren desgracies. Jo li
contestava que això era la realitat i que el que feia era tancar els ulls a la
realitat....Avui puc entendre la seva actitud. Allò que veia a la tv tot dinant
no era una representació de la realitat i ell estava en tot el seu dret de
decidir què volia que formés part de la seva realitat i la seva vida. ¿On eren
totes les notícies bones que estaven passant en aquells moments? ¿Qui les
explicava?
Estem en un moment on la gent, poc a poc, es
va adonant que no té sentit adaptar-se al que hi ha...doncs el que hi ha ho
decideix un mateix... Venim de generacions que ens han ensenyat que hem vingut
a aguantar una creu. A “guanyar-nos la vida”. Tanmateix, moltes vegades no som conscients de
que qualsevol dia és un bon moment per deixar aquesta creu, aturar-nos i
decidir cap on volem anar i amb qui. Que, tal vegada, la vida ja la tenim guanyada
des del moment en el que naixem. Ara no tinc dubtes de que no he vingut a
agafar cap creu sinó a ser feliç.
En aquest sentit crec que és molt sanador
prendre la mateixa actitud amb els altres aspectes de la vida d’un. Ens agrada
tot allò que fem? Ens fa sumar? I la gent que ens envolta...? Ens aporten coses bones? ¿Però què passa si decidim dir no a tot allò que ja no volem, que no ens ajuda a
créixer i estar més bé? Ens sentim culpables? Estem en una societat que el
pensar en un mateix s’ha equiparat al egoisme...Però res està escrit en pedra.
Dir “no” és fer espai a moltes altres
coses. Dir “no” és dir un “si” al dret a ser feliços i a crear-nos la vida que
volem. Però espero explicar-me bé: això no té a veure en no tocar de peus a
terra i en viure aïllat; Això té a veure en reconèixer que la realitat no és
res en si i que som nosaltres qui la podem estar creant en cada moment. Això no
farà que deixi de patir però si em farà més lliure. Dir no a tot allò que ja no
volem ens fa acostar de forma molt més autèntica a tot allò que diem “si”.
Si deixem la creu tindrem energia i les mans buides per a altres coses.
