És curiós. Observant el valor que dóna una societat a les coses, podem entendre la seva visió de la vida. I sembla que la crisi actual, entre d'altres coses, s'encarrega de fer baixar per la línia de la brossa molts dels valors de la nostra societat que sembla que ja no serveixen, que semblaven regnar a la superfície però que una sacsejada ha convertit en pols. Parlo d'àligues i voltors o de com els primers, van deixant lloc als segons.
Per a moltes cultures d’arreu del món, l’àliga ha representat valors com l’excel·lència, la valentia i la saviesa. Ha estat presa com a símbol per més d'un païs i molts exèrcits al llarg de la història. El seu vol alt ha inspirat mil.lers de poemes i cançons...Realment és impressionant veure a volar de prop a una àliga...La majestuositat de les seves ales que quasi no es mouen.
Animal de vista privilegiada, és capaç de veure a la seva presa a centenars de metres de distància i capturar-la decididament. Vola en soledat i no necessita seguir a ningú més per decidir cap on anar.
El voltor, per altra banda, ha estat associat amb característiques més aviat negatives. Aquest animal que, no obstant, posseeix un vol semblant al de l’àliga, s’alimenta només d’animals morts. Aprofita el que s’ha estingit naturalment o la carronya que han deixat altres animals. El voltor ha estat lligat a actituds com la covardia i la manca de valor i personalitat: s’alimenta de les sobres d’altres. És un animal que vola en companyia, talment com si s'unis a una ment de grup per saber el pas següent a seguir.
L’àliga s’alimenta de vida i el voltor de mort: aquesta és, per a mi, la diferència fonamental d’aquests dos animals i allà on radica la idealització d’una i el menypreu de l’altre.
De la mateixa manera podríem definir a les persones (i com aquestes afronten la seva vida) com a àligues o voltors.
Les àligues són les persones que s’alimenten de situacions vives. Que busquen allò que per a elles és significatiu i els ompla i s’activen per a aconseguir-ho. Són les persones que lluiten per estar en llocs que tinguin algun sentit per a elles i que fan que se sentin vives. Són aquelles persones que no renuncien a la intensitat de viure i als moments de soledat que implica fer el que un vol independentment del que pensin els altres, tot i la por (ja que senten que la mitjor de les pors és estar morts en vida).
Els voltors són les persones que necessiten situacions mortes per estar segures, situacions que els hi omplin certs buits existencials i els hi aturin el cabaç de les preguntes. Persones que s'adapten a unes normes i costums col.lectius per així sentir-se compresos. Les persones que aturen el seu reg sanguini més espontani i autèntic per la por de no ser capaces de sostenir tanta bellesa...I així es va creant una societat: un home que s'adapta al seu entorn i renúncia al propi vol .
Sembla que són dies on aquesta mateixa societat reflexa el buit i la carcassa sobre la que ha estat construida. Sembla que, cada vegada hi ha més voltors que estan prenent distància de la gran manada i comencen a sentir altra vegada el propi reg sanguini...I se senten cada vegada més forts per sostenir certes grans preguntes: sóc feliç amb aquesta feina?....Com és que estigui amb aquesta parella??...Estic fent alguna cosa creativa a la meva vida?...Em sento viu?...Visc per a mi o per els altres?...
